SOBRE MI

Coucou! 

Sóc l'Anna (escrit i pronunciat amb dues enes). Pedagoga de formació. Però aquí no hem vingut a parlar de coses serioses, aquí venim a parlar de coses cuquis.

Així que aquí us deixo algunes coses que em defineixen també:

- Shoeaholic: sabeu quin és el problema? Doncs que ser una shoeaholic i tenir un 35 de peu és una mica incompatible. Frustració i ganes de plorar a vegades és el que sento quan m'enamoro d'unes sabates que em van enormes.
- Manhattanite: Nova York és el lloc on durant 10 dies vaig ser feliç. Sabina diu que "al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver". En canvi jo, cada dia, només penso en tornar-hi.
- Janeite: el meu llibre preferit del món mundial és Persuasió de Jane Austen.
- Left-handed: doncs això, que vaig per la vida utilitzant majoritàriament la mà esquerra.
- Wanderlust: és una paraula que no té una traducció exacte al català. Significa tenir un gran desig o impuls per viatjar o explorar món.
- Luftmensch: vindria a ser una persona somiadora.
- Una mica princesa del pèsol
- La fotogènia no és el meu fort. 
- Dels elements de la medicina xinesa sóc fusta.
- El meu horòscop és lleó, amb tot el que això comporta.
- El meu color preferit és el lila.
- I evidentment amant de tot el que engloba el món dels casaments.


SOBRE EL BLOG


A Twitter vaig començar a compartir coses que m'agraden dels casaments amb el hashtag #ideespelmeunocasament. Però 140 caràcters a vegades es queden curts. Així que això és una evolució, una ampliació i un lloc on compartir què m'agrada i què m'horroritza del món nupcial. Evidentment és la meva opinió, i no és res més que això. Sempre he defensat que cadascú s'ha de casar amb el seu estil, amb les coses que li agradin i se senti còmode. Sigui quin sigui aquest estil, ha de representar la parella. Jo mai em sentiria còmode casant-me de vermell, no seria jo. Però en canvi aplaudeixo a qui ho fa perquè forma part de la seva personalitat.

I no, no tinc plans ni a curt ni a llarg termini de casar-me. Així que això és una llista de coses que m'agraden sense tenir en compte cap mena d'opinió més enllà que la meva, cap pressupost, ni cap línia general. És el que té no poder-se casar amb una mateixa encara.

A casa meva sovint hi ha aquesta conversa:
- Jo quan em casi (insertar aquí qualsevol frase)
- Però si et falta el més important.
- Ja ho se, l'anell.
- No, el novio!
- Això és un petit detall sense importància.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada